En Carrer Sant Jaume

 Hola!

Soc en Carrer Sant Jaume. 

Si, si! No soc algú parlant del carrer Sant Jaume, no! 

Soc jo mateix!

Es que tot això de les noves tecnologies te aquestes coses, oi? Ja veus! 

Un carrer parlant a través en un blog, tanmateix com si fos una persona,...

Però be, aqui estic i ja que hi soc, em volia presentar, i parlar de mi mateix, que sembla que sigui el que està de moda, no? 

Amb tot això de les xarxes socials, els "selfies", tikitokis i coses aixi... aix, no se... 

Be, a lo que anavem:

Soc en Carrer Sant Jaume. Tan de gust!

Qui no sap de mi ha de saber que porto aqui, al vell mig d' Esparreguera des de...ja no se quan!

Penseu que, en els origens, jo era tanmateix un camí de límit, entre les cases que feien de muralla de la vil·la i les hortes que s'estenien fins on la pendent ja queia directe cap al riu Llobregat...

Però be! no sempre he estat un camí de pols i fang al ploure! De fet, quan em van posar nom ja tenia cases, les eixides i algun petit negoci... fa tant de temps!

Molta gent ni em coneix i, per altre banda, estic ben a prop de la Església de Santa Eulàlia, paral·lel al famós i grandiloqüent Carrer Gran... que temps era temps fora "la carretera general de Madrid"! 

... això fins al '36, que ho va canviar tot aquell maleit ... any.

No parlem dels altres!, Parlem de mi (com si fos un bon argentí...).

Jo tinc l' honor de ser el primer carrer del poble en ser "carrer peatonal". I això no ho poden dir gaires, ehh!

Em faig sord quan sento "va ser una prova-pilot" (frase molt freqüent actualment o ningú sembla saber fer res en cert, sense provar abans, o mai és res definitiu...)

..i va ser tan divertit! Al principi per fer-ho patent que jo era un "carrer peatonal" van ficar una pilona hidràulica just darrera de la Església, per l' accés del costat del carrer Doctor Tomàs Cabeza... que ha estat per on accedir en cotxe diverses vegades... 

Aquella pilona hidràulica n'era de divertida! Semblava que tenia vida pròpia també, ja que, de vegades, li donava per aixecar-se just quan passava un cotxe per sobre!

I no va ser l'únic ni l'últim intent de reduir l'accés de vehicles rodats... encara recordo quan, a l'accés pel Carrer de les Hortes, van ficar un altre pilona amb accés amb tarja... apa! tots els veïns a pagar si volien tenir la tarja...

Be, be... m'estic anant de mare...

Si, tal com deia... jo estic al vell mig del poble, soc llarg com la distància que hi ha des de darrera de la Església fins al encreuament del Carrer de les Hortes, en aquell tram que fa avall avall.... o amunt amunt!

Jo no se gaire de com han evolucionat els altres. M'arriben veus de que el Carrer Gran ja no es el més principal, o que, si més no, hi d'altres que han crescut i madurat, com el Carrer dels Arbres, o que, fins i tot, la "carretera de Barcelona a Madrid" que van fer fora del poble ara es molt cèntrica i transitada, però que una de molt més gran és ara la principal i te el títol de "carretera nacional" !

Jo ara soc (o segueixo essent) un carrer d'adoquins, estret. Els darrers anys han anat construint pisos i cases, i ja no soc el límit del poble del costat del Llobregat, sinó que un camí de pas per alumnes anant a la escola, vilatans anant a l'ambulatori o a la zona esportiva, o simplement d'un lloc a un altre, com alternativa a altres rutes... sense gaires opcions ehh!! Que si alguna cosa te Esparreguera es llargs carrers de punta punta i pocs i curts carrers que la travessin d'est a oest... i si vas amb vehicle pots donar més volta que creuant l' Eixample Esquerra de Barcelona!

I els anys passen... i ja no soc ni aquell jove camí de les hortes ni aquell formós "nou carrer peatonal"... no.

Un carrer no és mai vell, o viu tants anys com gent hi pugui passar, encara que de tant en tan els polítics els doni per canviar-nos el nom, com si d'un gos abandonat i apadrinat de nou fos... en fi.. la política ha fet tan de mal aqui i allà que sols els que hem vist sang corre carrer avall sabem que diem...

I parlant de carrer avall... Si... els paviment em fa mal, les pedres que pavimenten el meu terra s'enfonsen uns mil·límetres cada cop que plou.... i tot jo passo a ser un riu quan la pluja cau!

Si, si! Quan plou passo a ser una riera improvisada! I total... un polític d'aquells que deia, un dia va dir que jo podia ser el primer carrer peatonal del poble... però no va pensar que, ja posats, em podrien haver instal·lat un sistema de clavegueram que recollís les aigües pluvials de forma que les persones no hagin de trepitjar tolls fins al tomell...

I cà, lo complicat que van tenir-ho les noves vivendes quan van haver de fer la sortida d'aigües brutes!! Pensar que van haver d'anar a buscar aquella via tan maca i ample que tinc sota, la Via del Mil·lenari... en fi.

Per no tenir.. no tinc ni un sistema de subministrament elèctric modern... la pena que fan tantes cases noves que han fet... amb els cables elèctrics a la façana enganxats! Fins i tot encara es conserva el cable aeri trifàsic de banda a banda del carrer.. rovellat com està...

Ni tampoc a arribat "la era digital" aquí... jo que vaig viure part de la era medieval... Amb prou feines arriba el telèfon i una pobre connexió a Internet de tecnologia de fa 25 anys... He sentit a dir que els altres carrers ja tenen una cosa que en diuen "fibra òptica" i tele a demanda... no se, noi... 

Jo el que se es que no conec el nom del alcalde que ara hi ha a l'Ajuntament. Ja et dic jo que, si hagués vingut a veure'm, la vergonya el faria recular fins al meu bon amic de El Campanar... ja que no fos que ensopegui com aquella pobre dona de 80 anys que va caure al posar un peu a un dels clots que tinc aqui i allà...

Be, no parlem de coses tristes que escrivint no arreglaré el món i, amb lo pobre que és aquí la senyal d'Internet, abans no pugi aquest escrit al blog igual ja som independents!

Bona nit i bona hora!